30/5/12

Sal i salines

La Carla i la Xènia de P-5A ens han portat sal de les salines de  Naval 
( Osca). Ens han explicat que són com piscines de sal.
La sal que s’obté d’aquestes salines és un producte del tot natural. En la seva elaboració només hi intervenen dos factors: el sol i el vent. El procés dura gairebé un any i comença amb l’entrada d’aigua  a un primer embassament. D’aquí anirà passant per un circuit de basses amb l’objectiu d’augmentar la proporció de sal a l’aigua. L’evaporació natural fa la feina…  Quan s’obté el nivell de sal desitjat, l’aigua passa als cristal·litzadors, on la sal es va precipitant al fons. La collita de sal o salinada es fa a l’Agost, comença quan el gruix de sal és l’adequat i dura uns 15 o 20 dies. Un cop collida es porta a una muntanya de sal, d’on en surt per ser manipulada i embasada a mesura que ho requereix el mercat. Així es fa la sal, seguint en essència el mateix mètode que utilitzaven els romans: aigua marina, sol i vent. 

Aigua i colorant

-Què passarà amb l' aigua si hi aboquem 2 gotes de colorant alimentari? I, si l' aigua és calenta?
Experiència:
Volem comprovar com reacciona un colorant alimentari en aigua freda i calenta.
Hipòtesi:
  • L' aigua es tenyirà  del color del colorant.
  • El colorant quedarà com capes.
  • Sortirà vapor i el colorant desapareixerà.
Material:


  • un recipient que es pugui escalfar.
  • 2 vasos de precipitats
  • Aigua
  • colorant alimentari
  • Fogonet
Procediment:

  1. Escalfem aigua
  2. Omplim els vasos a la mateixa mida: un amb aigua freda i l' altre amb aigua calenta.
  3. Als dos vasos aboquem 2 gotes de colorant.
.Què passa?

Veiem que el colorant de l' aigua calenta, de seguida es difumina i es mescla amb l' aigua, quedant aquesta, d' un color uniforme. En canvi, amb l' aigua freda el colorant triga molt més en dispersar-se. 
Conclusió:
Aquest comportament és degut al moviment de les molècules de l' aigua que, en estar calenta es mouen més ràpid i deixen més espai que ocupa el colorant. 
Per entendre-ho millor hem visionat la presentació dels estats físics de l' aigua que tenim en el bloc.

29/5/12

Creació de climogrames

Un climograma és un gràfic que serveix per a representar la distribució de les temperatures i precipitacions en el transcurs d' un any i en una zona determinada. Es realitza sobre un eix de coordenades. A l' eix vertical esquerre s' indiquen les temperatures i a l' eix vertical dret les precipitacions. Els mesos s' indiquen a l' eix horitzontal. Amb aquest programa podeu imprimir el vostre climograma.


Molècules d' aigua

Clicant la imatge accediu a una presentació on entendreu i observareu el comportament de les molècules en els diferents estats físics de l' aigua: gasós, líquid i sòlid.

28/5/12

Canvi de colors!

Avui a P-5 hem tingut una visita molt especial: l' Antonio Cabeza ( pare de la Lídia). És químic i ens ha fet una demostració de colometria amb elements químics. Ha estat com màgia, hem anat veient com apareixien i desapareixien colors de tot tipus. Moltes gràcies Antonio!!
Les reaccions químiques han estat les següents:
  1. Aigua de mar +nitrat de plata= precipitat de clorur de plata.
  2. Aigua destil·lada + cromat de potasi+nitrat de plata= precipitat de cromat de plata.
  3. Aigua destil·lada + blau de metilè
  4. Aigua destil·lada +fòsfor +àcid ascòrbic + m. amònic, es deixa en repòs i... apareix el color blau marí.
  5. Fenoftaleïna +hidròxid de sodi ( bàsic) es torna d' un color. Amb un àcid el color desapareix.
  6. Reaccions Redox:
      6.1.  Aigua destil·lada + iode +tiosulfat de sodi : del color passa a transparent.
     6.2.     Aigua destil·lada + dicromat de potassi + ferroina 
( indicador) +sulfat ferrós.

Fem perfums

Els de 3r i 4t han fabricat perfums personalitzats, cada perfum té el seu propi nom, aquí teniu com ho hem fet:

Material
  • pètals de roses 
  • aigua
  • fogonets
  • embuts
  • tubs d' assaig o erlenmeyers amb tap
  • etiquetes
  • full de pràctiques


Procediment
  1. Omplim fins la meïtat tubs d' assaig amb aigua calenta que s' escalfa en els fogonets de l' aula.
  2.  Hi fiquem pètals de diferents flors 8 nosaltres els hem trossejat amb els morters) i tapem els tubs 
  3.  Es deixen reposar 24h. 
  4.  Cada tub s' etiqueta amb noms inventats de perfums.
  5.  Han de seguir el guió de pràctiques que se'ls dóna.

27/5/12

Cromatografia dels retoladors

La cromatografia és un procediment per separar els components d’una substància. Quan veiem tinta verda, ens sembla que és una única substància, però no és així, és una barreja de vàries. Es poden separar per la seva velocitat de desplaçament a través d’un paper porós. Si es posa una gota de tinta en un paper secant i es barreja amb aigua o alcohol, cada substància puja per capilaritats a través del paper, i al final queda una banda de colors.
Material
  • Tires de paper porós (paper secant)
  • Retoladors 
  • Aigua o alcohol 
  • Vas de precipitats
Procediment 
  1. Dibuixar taques de diferents colors, a 1cm de l’extrem del tros de paper secant , amb  retoladors. 
  2. Un cop  pintat el paper, l’introduirem dins d’un vas de precipitats amb alcohol, de manera que el paper es mulli però l’alcohol no arribi a les taques.
-Què observem?
Finalment, veiem com l’alcohol absorbit pel paper secant, descompon cromàticament les taques de color que havíem fet al principi. El resultat és molt atractiu!!


L' aire ocupa espai

L' aire ocupa espai i això ho hem pogut comprovar amb un experiment d' allò més llaminer!!!
Material
  • Envàs al buit
  • Gominoles ( núvols) 
Procediment
  1. Fiquem dins el pot un o dos núvols.
  2. Tapem i traiem tot l' aire de dins.
-Què observem?
  A mida que anem treient l' aire, els núvols es van inflant, van ocupant tot l' espai.


 I, si deixem entrar l' aire?
Observem que els núvols es desinflen tornant a la forma inicial.
Per què?
Els ‘núvols’ estan fets principalment de gelatina, sucre i aire.
Quan traiem l’aire de dins del pot, la pressió disminueix. L’aire que forma part de les llaminadures està atrapat a dins seu i no pot sortir d’elles i, per tant, del pot en fer-se el buit. A major pressió menys volumAl tornar i injectar aire a dins la pressió augmenta i el núvol s' encongeix.

Canvi climàtic Marí

Sabem què pot passar amb el canvi climàtic a la terra, però... quins efectes pot tenir en l' àmbit marí? En el següent vídeo ens ho fan saber.

24/5/12

Oca de la Bioenergia

Clicant a la imatge accedireu al joc de l' Oca de la Bioenergia, es troba en castellà. La informació que dóna és força interessant. Passeu-vos-ho bé i, com diu el joc: "de renovable a renovable, tiro poque es ambientalmente más rentable"
 

Més descobertes dels imants

Els de P-5 hem continuat descobrint més propietats dels imants. Aquesta vegada s' ha proposat fer una barreja molt especial!
Material:
  • un bol per grup
  • sorra del pati
  • llimadures de ferro
  • un imant per infant
Procediment:
Dins els bols hi barregem la sorra amb les llimadures de ferro. Tot seguit agafem un imant i l' apropem a la barreja. Què passarà?
Hipòtesi
  1. La sorra s' enganxarà a l' imant.
  2. No passarà res.
  3. Les llimadures s' enganxaran.
  4. L' imant s' embrutarà.
Conclusió
Podem separar   la sorra de les llimadures perquè aquestes són de ferro. Ha estat molt divertit!!!
 


23/5/12

Tot sobre els Polls!!!

Cliqueu la imatge i veureu el vídeo del prograna Què, qui, com, dedicat als polls. Mireu què diuen:
"Us ho expliquem tot sobre els polls. Sabrem com viuen, què mengen i com es reprodueixen. Coneixerem quins són els remeis que es poden utilitzar i quins no i sabrem, sobretot, com s'ha de fer correctament un tractament per eliminar, d'una vegada per totes, els maleïts polls!!!"
 

Balances i la Massa

Aquí us deixo un recurs per a practicar l' ús de les balances i el càlcul de la Massa.

Curtmetratge de Chris Jordan

La Isabel Barberà m' ha passat aquest vídeo impressionant. És un curtmetratge gravat en una illa del Pacífic, on només hi habiten animals i plantes; però ... les accions de les persones, d' alguna manera, els ha arribat. Si aquest vídeo ens serveix d' alguna cosa, ha de ser per a tenir en compte que les petites accions, les petites coses, afecten a tothom i a tot, per a bé i per a mal!!!! Gràcies Isabel.

22/5/12

Brúixola casolana

Un dels grans invents de la història ha estat la brúixola, sense ella els vaixells no s' haguéssin orientat. Actualment n' hi ha de molt elaborades, a l' aula de ciències en tenim , les hem observat i practicat amb elles, a colònies també ho hem fet. Ara ha tocat fabricar-ne una amb material ben simple.
Material individual:
  • 1 tap de suro
  • un pot de iogurt
  • aigua
  • una agulla
  • cinta adhesiva
  • un imant
Procediment:
  1. Imantem l' agulla tot i fregant-la amb l' imant unes 50 vegades en la mateixa direcció.
  2. Enganxem l' agulla amb la cinta adhesiva al tap de suro.
  3. Ho col·loquem al pot de iogurt ple d' aigua.
  4. Ho deixem en repòs i l'agulla marcarà el Nord.
-Per què les brúixoles sempre marquen el Nord?
Perquè el que gira és l' agulla imantada. Els imants   s' alineen amb altres imants, en aquest cas l' atracció de la terra.

Freqüència cardiaca i respiratòria

Per a veure la necessitat que tenim de bombejar sang i de respirar, hem mesurat la Fc (freqüència cardíaca) i la respiratòria estant en repòs, just després de realitzar una activitat i al cap d'una estona d'haver-la realitzat.
Material:
  • cronòmetre 
  • full de pràctiques i llapis 
Conclusió: 
Vam veure que quan més baixa estava era en repòs, i que quan més alta després de fer una activitat (córrer en el nostre cas) i que tot i prendre-la després d'una estona de fer l'activitat continuava estant més alta que en repòs però més baixa que just després! Tot ho anàvem cronometrant i anotant en el full de pràctiques.

 En estat de repòs



En ple exercici     Minuts després de l' esforç


21/5/12

Pulmó artificial

Tutores de 5è
Dins el tema dels aparells del cos hem construït un pulmó artificial:
Vam agafar una ampolla de plàstic i la vam tallar per la meitat (simulant la caixa toràcica); després vam agafar un tub d'un bolígraf (la tràquea) que manteníem mig dins i mig fora de l'ampolla amb plastilina.
Al final del tub hi vam col.locar un globus (el pulmó).
Sota  de l'ampolla de plàstic hi vam posar un film transparent tensat (diafragma) i d'ell, enganxat amb cinta adhesiva un clip.
A l'estirar el clip cap avall el globus, que simula el pulmó, s'infla!

Plantes remeieres!

 

Un dels objectius, marcat per aquest curs des de la comissió, és el d' anar enriquint de zones verdes els exteriors de l' escola. Amb els de 5è hem estat netejant de males herbes els espais entre mòduls. Una cop fet, amb els de 3r hem estat plantant : romaní, espígol i farigola

 






Pastanagues


La Núria, monitora de menjador, ens va portar llavors de pastanaga. Les hem plantat amb els de P-5 i, després de 15 dies, ja comencen a sortir els primers brots!!!! Els anem regant perquè la terra ha d' estar ben humida al principi.
 Primer dia...........................................................
       

15 dies després ........................................................




Organització de l' Hort


20/5/12

Propietats dels imants

Les darreres sessions a l' aula de ciències han estat dedicades a la descoberta dels imants.  
En la primera sessió hem  descobert algunes propietats dels imants.
  1. Tenen una força que no veiem.
  2. S' enganxen als metalls: ferro,..
  3. A la fusta, plàstic, ...no s' enganxen.
  4. Tenen dos costats amb forces diferents: les forces iguals no es volen enganxar ( es repel·len); les forces diferents sí s' enganxen. 
En la segona sessió: L' objectiu principal ha estat treballar en equip, cosa gens fàcil, per a realitzar una construcció amb els imants. Les condicions han estat:
  1. Pensar entre tot el grup què fer, escoltar les diferents idees.
  2. Trobar una idea que agradi a tothom.
  3. Col·laborar entre tots i totes en la construcció final.
  4. Que la construcció final estès feta dins una safata i amb el temps indicat.
Al final de les sessions, sempre que ha hagut temps, hem pogut verbalitzar com ens ha anat. La presentació que us deixem fa referència a la darrera sessió, podreu comprovar, en funció de les construccions, com va anar el fet de treballar en equip!!!! ENCARA ENS QUEDEN MOLTES MÉS COSES DELS IMANTS PER DESCOBRIR.

19/5/12

Lupa Binocular i Motic

A L' ESTONA D' ESBARJO HEM POGUT VEURE UN POLL EN TOT DETALL AMB LA LUPA BINOCULAR I LA CÀMERA MOTIC!!!!

bug_magnifying_glass_md_wht.gif (11776 bytes)

 



MIREM!!!!!bug_magnifying_glass_md_wht.gif (11776 bytes)
Amb la lupa binocular hem pogut observar com és un fibló en tots els seus detalls. Hem comparat com el veiem amb l' ull ( com un puntet, així :, ) i com el veiem amb la lupa, fixeu-vos bé en la foto!!!!!!

18/5/12

Cràters Casolans

Els de P-5 estan aprenent moltes coses de l' univers. Darrerament hem parlat molt de la lluna, hem visualitzat el vídeo de la seva evolució  i els ha impactat la quantitat de meteorits que han produït els cràters d'aquesta; així que també hem volgut reproduir el model anant al pati amb dos cubells que hem omplert de sorra ( simulant la superfície lunar) i tot seguit hem usat boles de diferents mides i pes com a meteorits, hem pogut observar que la forma i fondària depenien de la mida i pes dels meteorits!!!. Ens ha quedat una lluna crateriana!!!!!






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...